Be encara que una mica tard per problemes de comunicaciò entre els administradors d'aquest nou blog. Tenim ací una nova feina, que es la de comunicar a tots els que passeu per ací, com va el club de bàsquet, així que començarem per la crònica de l'ultim partit cel.lebrat al Polvorí Arena el passat 28 d'Abril davant l'equip del Picanya.
Va estar un partit dels que fan història per la manera en la que varem aconseguir la victòria. El primer cuart com ja es habitual ens costa molt entrar en el partit i el Picanya pillava uns avantatges que no anaven mes enllà dels 4 o 5 punts, al segon i tercer quart la distància a l'electrònic era la mateixa, pero com els partits son una cursa de fons, a la segona part el físic cardaor imposava poc a poc la seva llei, i el Picanya per moments no podia seguir el ritme del partit que es va endurir tant a la pista com a la grada (per part dels pares de l'equip rival, que presionaren l'arbitre (Wallace) sobremanera, obligant a detindre el partit un parell de vegades per tranquilitzar a la gent). Els dos ultims cuarts foren els millor minuts de la temporada, on les xiques de Bocairent acceleraren una mica més el ritme i posaren un avantatge al marcador bastant còmode que permetia jugar i gaudir al mateix temps (que en definitiva es tracta d'això). El resultat final va ser un contundent 63-44 per a les jugadores locals, que d'aquesta manera recuperaren el bàsquet average i permet sommiar un altra vegada en la segona plaça. Queda molt de camí per recorrer, pero anem per la senda correcta i augmentant el nostre nivell.
Va estar un partit dels que fan història per la manera en la que varem aconseguir la victòria. El primer cuart com ja es habitual ens costa molt entrar en el partit i el Picanya pillava uns avantatges que no anaven mes enllà dels 4 o 5 punts, al segon i tercer quart la distància a l'electrònic era la mateixa, pero com els partits son una cursa de fons, a la segona part el físic cardaor imposava poc a poc la seva llei, i el Picanya per moments no podia seguir el ritme del partit que es va endurir tant a la pista com a la grada (per part dels pares de l'equip rival, que presionaren l'arbitre (Wallace) sobremanera, obligant a detindre el partit un parell de vegades per tranquilitzar a la gent). Els dos ultims cuarts foren els millor minuts de la temporada, on les xiques de Bocairent acceleraren una mica més el ritme i posaren un avantatge al marcador bastant còmode que permetia jugar i gaudir al mateix temps (que en definitiva es tracta d'això). El resultat final va ser un contundent 63-44 per a les jugadores locals, que d'aquesta manera recuperaren el bàsquet average i permet sommiar un altra vegada en la segona plaça. Queda molt de camí per recorrer, pero anem per la senda correcta i augmentant el nostre nivell.
No hay comentarios:
Publicar un comentario