Victòria i anècdota

Dissabte passat l'equip sènior femení visità el CB Albaida. Era un partit important, ja que ara cada victòria ens assegura una mica més la segona posició a la taula. Però amb tot i això el partit començà amb poc ritme. La defensa no eixia bé del tot però en atac funcionavem lleugerament millor ja que buscavem bones penetracions i aconseguiem fer tirs còmodes contra la seua defensa zonal. Arribarem al final del primer quart 9-18.
El segon període continuà amb la mateixa dinàmica, però teniem problemes al rebot i elles ho aprofitaven per no deixar trencar el partit definitivament, 14-20 aquest parcial per arribar al descans 23-38.
El tercer assalt fou eld espertar de les nostres xiques. La defensa començà a quallar, pujarem el ritme de joc i poc a poc acabarem de trencar el partit, assegurant un poc millor el rebot i evitant així cistelles fàcils de les locals. A la fi del quart, 33-68.
L'últim període les nostres tornaren a baixar un poc el ritme i això va permetre a les d'Albaida jugar amb més facilitat, però les nostres saberen tancar el partit i emportar-se una nova victòria per 45-82. Ara ve la recta final, i hem d'apretar de veritat pero assegurar la segona plaça. Ànim xiques!

L'anècdota del partit la protagonitzà Eva, ja que a la fi del tercer quart i a falta de tres segons per acabar-lo, hi hagué un temps mort. A l'eixida, atacava el CB Albaida, i nosaltres ens disposarem a defendre. Pues es posa el baló en joc i Eva comença a xillar per tota la pista "siiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiis!!! Que hi ha siiiis" i Juan li deia desde la banda "que noooo que queden treeeees!!!". El que Eva reclabava de forma tan clara era que hi havia sis jugadores de l'Albaida en pista i s'havia vist en la situació d'haver de defendre'n dos.