L'aventura de l'infantil femení a Marina d'Or

El passat 28 de març les xiques de l'infantil van començar un viatge de quatre dies a Marina d'Or per disputar el torneig Cultura Del ESfuerzo, organitzat pel Valencia Basket Club.



L'eixida del poble la ferem a les 15h amb cotxe fins a València, on ens esperava l'autobús per portar-nos al nostre destí. A les 17h començà la ruta cap a Marina d'Or.
Arribarem allí i la gent de l'organització ràpidament ens va distribuir als allotjaments a tots els equips (i no erem pocs). Ens van adjudicar dos apartaments al nostre equip i pujarem a deixar les maletes i repartir les habitacions. Les vistes, increíbles.



Després d'això baixarem a passejar pels carrers fins a l'hora de sopar. Hi havia molt bon ambient i ens va servir per adaptar-nos i fer bromes.







Després de sopar tocava descansar, ja que divendres començava la competició pel matí i havíem d'estar fresques. Però clar, anar a dormir prompte implica alçar-se prompte, i a les 7 del matí teniem qui anava despertant a la resta tirant-se damunt d'elles. Bromes i rises ja de bon matí. I muntanyes humanes!


Després de desdejunar ens dirigirem a les pistes esportives per veure el primer partit de la nostra competició, que es jugava a les 9 i mitja, mentre esperàvem el nostre torn a les 12 i mitja.
El nostre primer partit fou contra Quart de Poblet. Els nervis de l'experiència ens passaren factura la primera part, i no trobavem el nostre lloc a la pista, en defensa no treballavem bé i en atac ens costava massa. Ariibarem al descans perdent de 14 punts. Res a veure amb la segona part. Vam competir al nivell que sabem i remontarem, arribant a posar-nos per davant. Sols dos accions aillades en l'últim minut ens feren perdre el partit per 3 punts.

Després de l'esforç tocava dutxa i a dinar, ja que a les quatre i mitja ens esperava l'autobús per portar-nos a Benicàssim a disputar el segon partit del dia, contra l'equip Fuenfresca de Teruel. En aquest partit ens pogué el sobreesforç del matí, i tot i estar igualat acabarem perdent per 10 punts. De nou tornada a l'allotjament, dutxa i a descansar fins l'hora de sopar. I després de sopar estaven tan cansades que a les 23h ja estaven totes KO al llit.

De nou a les 7 del matí reberen la visita de la més matinera de totes tirant-se damunt a despertar-les. Baixarem a desdejunar i després qui volgué anà a la piscina a relaxar-se, i qui no anà a veure partits a les pistes esportives. A les onze i mitja venia l'autobús a per nosaltres per anar a Benicàssim a jugar davant el Ros Casares. Arribarem prompte a la parada, i les nostres xiques aprofitaren per fer equip.



Una vegada allí reberem la visita del nostre president, que ens feu la foto d'equip i ens donà ànims per al partit.
De peu i d'esquerra a dreta: Alma, Lourdes, Iris i Mar. I en la línia de baix i d'esquerra a dreta: Sara, Berta, Delia, Lucia i Meritxell. Ens faltaren Marina i Cris, que completen l'equip.



El partit fou emocionant des del primer minut. Estigué molt igualat i competit, i ningú dominà l'encontre. Les nostres xiques quallaren un dels millors partits d'aquesta temporada en defensa i disfrutaren molt a la pista, jugant en equip i molt centrades. Sols un parell de detalls feren caure el partit de la seua part per cinc punts, però podria haver guanyat qualsevol.



Després del partidàs, tocava dutxa i temps lliure, ja que fins les 19h no tornavem a jugar. Així, qui volgué anà al parc d'atraccions i qui no es quedà a les pistes veient partits. Quan arribarem a les pistes per al partit, ens ferem una foto amb el jugador del Valencia Basket Vitor Faverani, que es desplaçà fins allí a veure partits.



Tocava tornar a calçar-se les esportives de partit!



I mentre esperavem que ens digueren a quina pista ens tocava jugar, donà la casualitat de que ens juntarem els quatre equips valencians.



Ens esperava Paterna, i de nou tornarem a disputar el partit des del primer minut fins a l'últim. Bona defensa, bon atac i molt bona actitut que mantingueren les opcions de partit fins al final. Caiguerem per 4 punts, però lluitarem fins el final.

Després de sopar, i com no competiem al dia següent, decidirem anar a la platja una estona per relaxar-nos i disfrutar de la temperatura i l'ambient de bàsquet que hi havia. Anares per on anares et trobaves un o més equips.



I després de la platja, a dormir. El cansament del dia anterior feu que aguantaren més al llit el diumenge, i fins les 8 i mitja ningú rebé la visita de la matinadora oficial de l'equip, que per poc es deixa la cara en el genoll d'una companyera a qui va agafar somiant i decidí pegar patades a l'aire. Després d'alçar-se, tocava arreplegar maletes i vigilar de no deixar-se res. Hi ha a qui no lo cabia tot el que portava el dijous, i per poc no rebenta la maleta.

A les 10 i mitja ens n'anarem a les pistes, ja que en un principi una de les nostres jugadores anava a disputar el concurs de tirs lliures i triples. Finalment foren 3 les jugadores que participaren. Una va estar en la final de tirs lliures, que pergué per un tir, i dos en la final de triples, on també caigueren per un tir. Mnetre les altres animaren amb ganes a la grada, demostrant el bon rollo que tenen i lo unides que estan. Quan finalitzaren els concursos anarem a visitar les tendes de Marina d'Or, on algunes compraren cosetes de record.

I després d'agafar les maletes, a l'autobús. Viatge molt més relaxat que el d'anada, no hi havia nervis i si molt de cansament que feu que alguna que altra caiguera dormida. I a l'arribada a València, als cotxes dels pares i a casa a descansar.

Hem d'agrair al club per l'oportunitat de disfrutar d'aquesta experiència, i sobretot als pares, per facilitar les coses i vindre a animar-nos i mostrar suport.

I a les jugadores dir-los que son un grup increíble i que dóna gust treballar amb elles dia a dia. L'actitut, compromís i comportament que han mostrat ha sigut excel.lent. Moltes gràcies xiques!