Des de el bog dels xics Martí ens escriu:
Estos ultims dies han sigut molt llargs per a mi, molt de dolor, i per a que anem a enganyar-se moltes llagrimes;
Per aixo vullc donar les gracies a totes les persones que s´han interesat per mi ja siguen companyers d'equip, de club, amics, i fins i tot rivals que entren al nostre blog.
GRACIES A TOTS
Tambe teniu que saber que ma resutaltat molt dificil contestar els SMSs que m´heu enviat, ja que me emocionat en tots i cadascun d'ells.
Bé, ja prou de "mariconaes" si algú vol saber exactament el que ma passat, i el que m´han fet, heu espesifique ací mateixa (les fotos de les radiografies son reals, o siga les meues).
Bé, tots vau veure com vaig caure, aixina que no cal que ho conte.
En caure al piso ja em vaig donar conter de que tenia la cama penjant d´un fil, cosa que es va confirmar en aplegar a Ontinyent, resulta que m´havia trencat el tendó Rotulià, i partit els lligaments, o siga, la pitjor lessio que pot patir qualsevol deportiste al genoll.
Aprofite aquesy escrit per comunicar-vos que penje les botes de basket per a sempre, i que a partitr d'ara seguiré vinculat a l´equip per agarrar-vos estadistiques, així que a la próxima temporada podreu ixir de dubtes sobre quins son els que mes punts fan, el que mes pilotes perd, etc. ja que estarà tot apuntat.
Confie veurevos pronte a tots.
ADEU
2 comentarios:
Home, no sigues tan dràstic! Abans haurem de fer un soparet-homentge o similar!
Si el fillol penja les botes, el teu padrí també, ja pot anar el club penjant la samarreta amb el nº13 ...
no home no que isa es ara propieetat del gran Frank Crespo y ben oprgullos que estic de que siga esta persona
Publicar un comentario